Normativa actual

Altes i modificacions

Drets

Els drets són conceptes cobrats per la distribuïdora per dur a terme una sèrie de serveis en un punt de subministrament. Aquests drets els factura la comercialitzadora i es traslladen íntegrament a la distribuïdora.

Drets de connexió de servei:

Són les quantitats que s’han de pagar a l’empresa distribuïdora per les actuacions necessàries per tal d’atendre un nou subministrament o ampliar la potència d’un que ja existeix.
Únics per a tot el territori nacional. Es paguen en funció de les característiques del subministrament. Les quantitats que s’han de pagar per drets de connexió de servei, les fixen les comunitats autònomes dins d’un marge del ±5 % dels drets establerts en l’ordre ministerial, encara que les comunitats autònomes no sempre apliquen aquest marge.

Els drets de connexió de servei inclouen:

• Drets d’extensió: quantitat que s’ha de pagar per les infraestructures elèctriques necessàries entre la xarxa de distribució existent i el primer element de propietat del sol·licitant.
• Drets d’accés: quantitat que s’ha de pagar per la seva incorporació a la xarxa.
• Drets de supervisió d’instal·lacions cedides: quantitat que s’ha de pagar per la supervisió de feines i la realització de proves i assajos previs a la posada en marxa del servei de subministraments que optin per l’execució directa i la posterior cessió de les instal·lacions.

Drets de connexió, verificació i actuació en equips:

• La connexió: consisteix a acoblar elèctricament la instal·lació receptora a la xarxa de l’empresa distribuïdora. En el cas dels subministraments de temporada, els drets de connexió es redueixen fins a una cinquena part dels valors indicats si, en donar de nou tensió a la instal·lació de l’usuari, no ha patit cap modificació i només necessita la maniobra d’un element de tall ja existent.
• La verificació de les instal·lacions: Es refereix a revisar i comprovar que s’ajustin a les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries. No donen lloc al cobrament dels drets de verificació els augments de potència fins al màxim nivell admissible de la instal·lació recollida en el darrer butlletí de l’instal·lador.
• Actuacions en els equips de mesura i control: Es refereix a la connexió i el precintatge dels equips, així com a qualsevol altra actuació que hi faci el distribuïdor derivada de les decisions del consumidor. Els drets per les actuacions en els equips de mesura i control han de ser inicialment els mateixos que els que s’hagin fixat pels drets de connexió.

**En els subministraments en què no calgui presentar un butlletí d’instal·lador autoritzat, ja sigui perquè és de nova instal·lació o perquè s’hi hagi efectuat una reforma, no es pot fer efectiu cap cobrament per drets de verificació. Així mateix, si per tal de dur a terme la instal·lació ha calgut presentar un projecte i el certificat de finalització de l’obra, tampoc no es pot exigir el pagament de drets de verificació.

CIE (Certificat d’instal·lació elèctrica) o BIE (Butlletí d’instal·lació elèctrica)

És un document oficial emès per un instal·lador autoritzat, on certifica que la instal·lació s’ha efectuat de conformitat amb les normes. També inclou les dades de la instal·lació.

Aquest document mostra les característiques de la instal·lació, la potència i la seva qualitat.

El CIE (BIE) pot exigir-se per diversos motius:

• Per donar d’alta un nou subministrament
• Per augmentar la potència
• Perquè hagi caducat el darrer CIE (BIE) (té una durada de 20 anys)

Dipòsit de garantia de distribució

Segons el que estableix l’article 79 del Reial decret 1955/2000, és la quantitat que s’ha de lliurar, en el moment de la contractació, per un import igual a la facturació teòrica mensual corresponent a cinquanta hores d’utilització de la potència.

Taula de potències actives normalitzades

BOE 74 de 28/03/2006

L’any 2006, el Ministeri d’Indústria i Turisme (Minetur) va regular les potències normalitzades. Tots els nous contractes han de tenir una potència adequada a la taula anterior. Els usuaris que vulguin augmentar o disminuir de potència, han d’escollir entre les diferents potències normalitzades de la taula, sempre que siguin subministraments de 15 kW o menys.

Maxímetres

Els maxímetres estan presents en potències superiors a 15 kW. Mesuren la potència màxima en els diferents períodes de facturació i ho fan en intervals de 15 minuts. També poden estar presents en tarifes de baixa tensió (2.0 o 2.1), sempre que siguin subministraments que no es puguin interrompre (per exemple, els ascensors) o de socors (s’ha d’haver considerat que el subministrament no es pot interrompre a través de la distribuïdora i el Ministeri d’Indústria i Turisme).

Gràcies a la lectura del maxímetre, podem tenir diverses opcions a l’hora de facturar-los:

• Si la lectura del maxímetre és inferior al 85 % de la potència contractada, es cobrarà només el 85 % de la potència.
• Si la lectura està entre el 85 % i el 105 % de la potència contractada, es cobrarà la potencia mesurada.
• Si la lectura del maxímetre supera la potència contractada, es cobrarà una penalització.

ICP

És l'”Interruptor de control de potència”, i té la funció de controlar el màxim de potència contractada en una instal·lació.

L’ICP està instal·lat al quadre general de comandament i protecció de la vostra instal·lació o integrat als nous comptadors. Com a norma general, l’ICP salta quan la instal·lació exigeix més potència de la contractada.

CUPS

És l’abreviatura de “Codi universal de punt de subministrament”. És el “DNI d’un subministrament elèctric o de gas” i no hi pot haver dos d’iguals. Sempre comencen per “ES” seguit d’una sèrie de números i dues lletres que assigna l’empresa distribuïdora.

El CUPS sempre ha d’aparèixer a les factures i és necessari si voleu canviar-vos a Feníe Energía.

Peatges

Serveixen per remunerar la distribució i el transport, i estan regulats pel Govern. Les comercialitzadores s’encarreguen de recaptar-los i donar-los directament a les distribuïdores de zona i la part corresponent a la Xarxa elèctrica.

Hi ha dos tipus de peatges: un que s’aplica sobre el terme fix (potència) i un altre que s’aplica sobre el variable (consum).

Terminis

Aquests terminis son aproximats* i d’acord amb un “canvi de comercialitzadora sense canvis”. Per a qualsevol altre tipus de contractació (nou subministrament, amb canvis, etc.), els terminis seran diferents. Si teniu dubtes, contacteu amb el vostre Agent energètic.

*El terminis poden variar depenent de la distribuïdora.

Tipus de contracte

PVPC

El Preu voluntari per al petit consumidor va entrar en vigor l’1 d’abril de 2014, per tal de substituir l’antiga TUR (Tarifa d’últim recurs). El preu d’aquesta tarifa està establert pel Govern. El PVPC és el preu màxim que poden cobrar totes les comercialitzadores de referència.

Poden acollir-se al PVPC tots els subministraments que no tinguin tensions superiors a 1 kV i amb una potència contractada inferior a 10 kW (aquest llindar de potència pot ser modificat pel Govern).

Aquesta modalitat de contractació només la poden atorgar les CORES (Comercialitzadores de referència), atès que per poder comercialitzar-la s’han de complir una sèrie de requisits que estableix el Govern.

El bo social

És una mesura del Govern que protegeix els col·lectius més vulnerables de la societat. Consta d’un descompte establert pel Govern sobre la tarifa del PVPC.

Les úniques comercialitzadores que poden aplicar el bo social són les CUR (Comercialitzadores d’últim recurs).

Poden acollir-se al bo social:

• Els clients amb una potència contractada inferior a 3 kW (automàticament)
• Els pensionistes amb prestacions mínimes (cal fer la sol·licitud)
• Les famílies nombroses (cal fer la sol·licitud)
• Les famílies que tenen tots els seus integrants en situació d’atur (cal fer la sol·licitud)

Tipus de tarifes que es poden contractar en el mercat lliure

Segons la potència contractada i la tensió de la instal·lació, un subministrament queda classificat dins d’una tarifa o d’una altra.

Les diferents tarifes que hi ha al mercat són les següents:

Tarifes “alta tensió”

Tarifa “baixa tensió”

En el cas de les tarifes de menys de 15 kW, a més a més, el client pot escollir si prefereix tenir un preu únic per a totes les hores del dia o un preu diferent per a la nit i el dia, o fins i tot diferenciar en tres períodes diferents en el seu contracte. És per això que podem trobar, en el cas de subministraments de menys de 10 kW, tarifes 2.0 (un únic preu), 2.0DH (preu nit/dia) o 2.0DHS (tres preus diferents al llarg del dia). Quant als subministraments que es trobin entre els 10 i els 15 kW, les tarifes corresponents són la 2.1, 2.1DH i 2.1DHS.

Rellotges horaris

Calendaris de tarifes – Península

Segons l’Ordre ITC/2794/2007, es defineix el calendari per a cada tarifa, tant per a la península com per a les Canàries i les Balears.

Per a les tarifes 3.0A i 3.1A, s’aplica l’Ordre ITC/3801/2008, del 26 de setembre.

Calendaris de tarifes – Balears

Segons l’Ordre ITC/2794/2007, es defineix el calendari per a cada tarifa, tant per a la península com per a les Canàries i les Balears.

Per a les tarifes 3.0A i 3.1A, s’aplica l’Ordre ITC/3801/2008, del 26 de setembre.

Calendaris de tarifes – Canàries

Segons l’Ordre ITC/2794/2007, es defineix el calendari per a cada tarifa, tant per a la península com per a les Canàries i les Balears.

Per a les tarifes 3.0A i 3.1A, s’aplica l’Ordre ITC/3801/2008, del 26 de setembre.